dimarts, 8 de juny del 2010

El somni (Part 5)

- N’estàs segura què es tracta d’això? Jo diria que no.

Sento veus dins del cap! Merda! Segur que estic al•lucinant per culpa de la calor. Va! Que arranqui d’una vegada.

- No t’estàs imaginant res. T’estic parlant.

I un altre cop! Aquesta calor és espantosa. Com és què ningú més sembla notar-la?

- Perquè ets especial. Els altres no s’adonen de res, per a ells el metro funciona perfectament. De fet, alguns d’ells han baixat fa unes quantes parades.

Delirant. Estic delirant. I no, no podia ser que en Johnny Depp em parlés. No! Havia de ser un desconegut que ni veig! Però, merda! Què estic dient? Si us plau que arranqui ja el metro, ja fa quasi tres quarts d’hora que s’ha parat!

- Ja t’he dit que funciona perfectament, només que per tu s’ha aturat perquè és així com es desenvolupen aquests moments.

Aquests moments? Què estàs dient? Merda! Estic parlant amb una veu que sento dins del meu cap! Segur que estic embogint.

- No estàs embogint i, de fet, has trigat molt a respondre’m.

Vinga Neus, sí, t’has tornat boja, admet-ho i segueix la conversa. Però qui deu ser ell? Per què és un home, no? Merda! Tant malament estic que no sé distingir si una veu es masculina o femenina?

- Ni una cosa ni l’altre, encara que em puc comunicar perfectament amb els humans.

Yuhú! Sóc una boja de cuidado segur que en realitat sóc una superheroïna que ha de salvar el món i d’un moment a l’altre rebré uns poders que no sóc capaç d’imaginar. Encara que segur que no valdran gran cosa. Merda! Fins i tot en la meva bogeria no tindré cap habilitat extraordinària.

- T’equivoques en algunes coses però en d’altres no. Llàstima, per tu, que la vida no sigui de color de rosa.

Estàs xalada Neus! Però tot i estar-ne la cagues. Merda! Encara que mentre aquesta bogeria que em passa pel cap no acabi amb mi, suposo que haurà estat una experiència curiosa.

- L’encertes en dir que és el final.

Merda! La veu que em parla dins meu em diu que és el meu final i ni tan sols sé qui m’ho diu.

- Jo crec que ho saps. A vegades els somnis poden dir més del que t’imagines, sobretot si porten molts segles allargant-se.

Somnis? Ah! El malson d’aquest matí.

- “D’aquest matí”? No ha estat pas el primer ni el vintè cop que has somiat amb aquell noi.

Aquell noi? Ah sí! El noi aquell també sentia una veu dins el seu cap. Però... però... aquella veu... era... era... la veu del... del dimoni...

- Correcte. Sóc el dimoni.

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

Benvolgut lector, espero que et sentis lliure per fer qualsevol comentari i que no t'estiguis de fer-lo.

Gràcies pel temps que m'has dedicat!

Sora