dilluns, 26 d’octubre del 2009

L'autoenemic

[Et recomano escoltar la peça musical del final mentre llegeixes l'entrada]

Agafa un mocador, però, en realitat, no el necessita; no es poden eixugar les llàgrimes que no existeixen. Plora en silenci, per dins, sense llàgrimes ni tremolors ni crits. Impassible, sense que ningú se n’adoni. Sap que no està sol, té la seva gent, però en aquests moments se sent lluny d’ells. Es tanca en el seu micromón on l’únic habitant és ell mateix, ningú més ha arribat a estar-hi. Alguns han estat invitats i, en algun cas, s’hi han quedat. Però no ara. Ara ha fet fora a tothom , vol estar en el seu refugi tot i que sap que en realitat és una presó on ell mateix és el pres i el guarda que el controla.

Fa un temps no s’hagués imaginat que estaria sol en el seu món, aïllat del món de la gent. Tanta gent que hi habitava, tantes converses, tanta alegria i passió que ara només són melancolia i tristesa perquè se n’han anat. Per què? La gran pregunta que no sap respondre’s i que no sap si algun dia trobarà la resposta, de la mateixa manera que pensa que potser qui li hauria de respondre (tot i que sap que no ho farà) tampoc ho sap i, el que li fa més mal, li és igual. Pensant-hi massa (una mala costum que ha agafat) es pregunta si l’autèntic culpable no és el temps. Sí, el temps que sempre corre, que mai para, que tot ho canvia. Pensar que eren tant propers i que de cop són dos estranys que no saben (o almenys ell) com han arribat a aquesta situació. Per què ho ha volgut així, per què el silenci va agafar la paraula, per què el fals optimisme no acceptava la realitat, per què la tossuderia no es cansava de provar sort, per què l’obsessió va aparèixer amb tanta força.

Només pot fer una cosa: creuar els dits i desitjar que algú s’adoni d’aquesta situació i no dubti a destrossar la seva presó amb tota la força que sigui capaç. Mentrestant ell seguirà pensant en el passat recent, en el per què un adéu precipitat, antinatural, d’algú molt important no el pot acceptar tot i que sap que és el que ha de fer.



Àlbum: Original Soundtrack Final Fantasy VII