dimarts, 1 de juny de 2010

El somni (Part 4)

Espero que no s’apaguin els llums. No! No ho pensis! No he pensat res. No he pensat res. Merda!! Ara estem a les fosques. Quina hora és? Les vuit i vint-i-cinc, la Sandra, la Conxa i la Laura ja deuen estar preguntant-se on em dec haver ficat. Serà millor que els hi enviï un missatge pel mòbil i de pas els hi dic que li expliquin al profe el que m’ha passat, segurament en Joan ho entendrà i no em posarà un retard. Merda! No hi ha cobertura!

Ara que hi penso, aquesta escena em sona d’alguna cosa però no sé de què. Per què haig de ser tan oblidadissa? Espero que no sigui res important, encara que, què podria ser d’important relacionat amb un metro a les fosques parat al mig d’un túnel? Merda! Per què no ho puc recordar?

Sembla que la llum ha tornat. Però és estrany que només n’hi hagi, o almenys ho sembli, en el primer vagó. No, espera’t, el primer vagó està a les fosques. No, no, el que té llum és el tercer, els altres dos estan a les fosques. Com pot ser això? Juraria que la llum es desplaça del primer vagó cap a l’últim però que tal com ve se’n va. Però això no té sentit! Ara està en el penúltim vagó, suposo que d’un moment a l’altre passarà a aquest vagó.

No, no ve. Merda! Però, com és que ningú sembla sorprès? Això no pot ser de cap manera normal. I segueixen sense dir res pels altaveus, almenys podrien dir quan creuen que trigarà el metro a arrancar.

Vint minuts parats i uns cinc minuts des que la llum s’ha quedat quieta en el següent vagó. Em sona d’alguna cosa però no ho puc recordar. Ja ho tinc! Segur que deu ser d’alguna conversa que dec haver sentit dels frikis de la classe parlant d’algun d’aquells còmics – o com en diguin- que tan de moda estan entre ells. Merda! Per què se’m deu haver quedat.

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

Benvolgut lector, espero que et sentis lliure per fer qualsevol comentari i que no t'estiguis de fer-lo.

Gràcies pel temps que m'has dedicat!

Sora