diumenge, 30 de maig de 2010

El somni (Part 3)

De sobte em desperto cridant de pur terror. Déu meu! Quin malson més horrorós! Com he pogut somiar una cosa com aquesta?! Per sort tinc molt mala memòria i d’aquí una estona ja me n’hauré oblidat. Miro el rellotge i veig que encara falten deu minuts perquè sigui l’hora d’aixecar-me per anar a l’insti. Buf! Només hagués faltat que per culpa d’aquest malson arribés tard a classe. Val més que aprofiti aquests deu minuts extra que tinc per decidir quina roba em posaré avui. Sí, em sembla que em posaré la blusa blanca i la faldilla vermella; combinen molt bé.

Merda! Se m’ha escapat l’autobús! Per què m’havien d’entrar ganes d’anar al bany just abans de sortir de casa? Ara hauré d’anar al carrer Astaroth a agafar el metro. Per què ha de trigar una mitja hora a passar el pròxim bus?

Va! Si m’afanyo a baixar les escales encara podré pujar al vagó abans que es tanquin les portes i segurament arribaré a temps a classe. Sí! S’han tancat just un cop he entrat al vagó, sembla que dintre de tot la sort em somriu.

Gent. No m’agrada agafar el metro a aquestes hores perquè sempre està ple i més si vas a l’últim vagó o bé en el primer, però no tenia temps per córrer fins a arribar al penúltim. Calor. Odio que sempre faci tanta calor en el metro, i si a sobre en el vagó hi ha molta gent, la temperatura puja encara més. Lent. Sembla que cada cop que agafo el metro, aquest vagi més lent. Espero que no s’espatlli. Merda! S’ha aturat! Espero que només siguin uns segons.

Ja fa més de deu minuts que està parat. Merda! Per què hauré pensat abans que tant de bo no s’espatlli, si sempre que un pensa alguna cosa per l’estil, tot just ho ha pensat succeeix. Si triga cinc minuts més a arrencar segur que faig tard. Merda! Faig tard! El primer retard en els quatre mesos que portem de curs.

No haurien d’informar d’aquesta averia -o el que sigui- pels altaveus? No, suposo que no deu ser necessari o almenys no sembla que ningú li doni importància. Tot i això, sempre he sentit a la gent queixant-se de que els trens sempre van amb retard. Sí, deu ser això, els metros van tant malament com els trens i la gent ja s’hi ha acostumat i no li dóna cap mena d’importància. Per què han de ser tant conformistes? Així només aconseguiran que les coses no canviïn.

1 comentaris:

Sora ha dit...

Sé que he trigat molt en continuar la història però aquesta última setmana he estat molt liat amb els estudis i se m'ha passat. Però com que aquest fragment és bastant curt -potser massa?- el pròxim el penjo el dilluns o el dimarts.

Gràcies pel temps dedicat!

Publica un comentari a l'entrada

Benvolgut lector, espero que et sentis lliure per fer qualsevol comentari i que no t'estiguis de fer-lo.

Gràcies pel temps que m'has dedicat!

Sora